Toca´m amb manyaga

Per David Rosa.

En la nostra societat el massatge segueix sent avui dia més d’un gran desconegut, un producte considerat de luxe, i en conseqüència una eina molt poc utilitzada per resoldre problemes de salut, no sent conscients dels beneficis que ens pot aportar.
Ja des de l’antic Egipte tenim evidències que el massatge era considerat una pràctica amb finalitats terapèutiques, per això es diu que és l’eina terapèutica més natural i antiga utilitzada des de temps immemorials. Tots utilitzem el massatge de manera instintiva, qui no s’ha portat la mà a la galta davant un gran mal de queixal? o ¿qui no s’ha posat la mà a la templa davant d’una cefalea ?, doncs bé, de manera automàtica, davant de situacions d’aquest tipus, el contacte de les nostres mans amb la zona adolorida ens proporciona una sensació d’alleujament instantani. Aquesta actitud que ens porta a utilitzar les nostres mans amb la finalitat de pal·liar el dolor mitjançant el contacte, es pot considerar la forma més bàsica de massatge.
Amb l’evolució de la humanitat, també ha evolucionat el massatge, aquest ha estat utilitzat per diferents civilitzacions, les quals han deixat les seves aportacions donant lloc amb el temps a tècniques molt més sofisticades i diverses, que avui en dia s’utilitzen en diferents disciplines, les quals comparteixen la seva finalitat, que és, proporcionar benestar d’una manera o altra a qui el rep.
Per poder entendre amb més precisió els beneficis del massatge i el que aquest pot aportar a nivell comunicatiu, i en conseqüència, com aquesta comunicació pot influir en nosaltres i el nostre comportament, anem a submergir-nos en la importància que hem d’atorgar-li al tacte i al contacte entre dues persones.
El Tacte és el primer sentit que desenvolupem i el primer que ens permet relacionar-nos amb el nostre entorn, posseeix un paper de vital importància durant la nostra infància, període de la nostra vida on la qualitat i quantitat del contacte rebut definirà el nostre caràcter en un futur. Aquest sentit s’activa al ventre matern, on vam començar a rebre un continu massatge abans del nostre naixement, aquest massatge que vam rebre estant a l’úter matern permet que el nadó percebi el continu contacte matern-filial. Després del naixement, en els nostres primers mesos de vida, la mare és capaç de desenvolupar de manera instintiva un vincle amb el seu petit que la porta a tocar-lo, acariciar-lo i mimar. Aquesta relació que es crea entre el petit i la mare, ens proporciona la maduresa i equilibri psico-emocional necessari per poder créixer saludablement.
La nostra pell a l’estar plena de receptors sensitius permet que el nostre cervell pugui interpretar diferents sensacions que percebem a través del tacte, com el fred, calor, suavitat, rudesa, etc. Les abraçades i carícies provoquen en qui les rep, per norma general, sensacions agradables, dic per norma general, perquè si algú ha viscut episodis traumàtics en la seva infància relacionada amb el contacte, pot mostrar un rebuig a carícies o qualsevol tipus de contacte.
L’ésser tocats pot transmetre’ns diferents sensacions, no percebem igual totes les maneres de tocar-nos, el contacte pot ser afectuós, tendre, indiferent, curatiu, sexual, etc. i la manera de fer-ho també pot ser diversa com les carícies, abraçades, copets, massatges, etc.
Un cop sabent la importància que té per a nosaltres el contacte, podem afirmar sense por de dubte que el massatge és una tècnica manual utilitzada com a eina de potenciació comunicacional entre dues persones, en el nostre cas, voldria enfocar aquest escrit a la potenciació de la comunicació a través del massatge entre pares i fills, que necessiten potenciar vincles ja parelles que volen recuperar la comunicació perduda a través dels anys.
El massatge és una eina perfecta de comunicació no verbal, que permet, sobretot a qui el rep experimentar una sèrie de sensacions desconegudes fins llavors, però que també permet a l’emissor recopilar informació en funció de les sensacions que aquest percebi durant el massatge, el contacte físic entre dues persones ens permet crear un flux d’informació difícilment expressable en paraules. Hem de diferenciar dins de l’àmbit del massatge entre massatges als que la qualitat del contacte cobren gran importància, com pot ser un pare que realitzi un massatge al seu fill perquè no pot agafar el son, dels que tenen una finalitat més terapèutica, i no necessiten aprofundir en el món de les sensacions per aconseguir la seva comesa, com poden ser els massatges realitzats durant un tractament fisioterapèutic, en els que el prioritari és recuperar una zona lesionada en el menor temps possible, tot i que sempre que hi ha contacte hi ha comunicació.
La medicina convencional reconeix a l’estrès com la causa del 70% de les malalties que cursen en l’actualitat, sent el massatge una potent eina per reduir aquest estrès, provocant que la malaltia no arribi a fer la seva aparició. El massatge funciona a nivell físic, mental i espiritual, recuperant l’equilibri i l’harmonia d’una ment preocupada i d’un cos tens, ens fa sentir millor amb nosaltres mateixos, proporcionant-nos optimisme i frescor.
També el massatge ens permet desenvolupar una major consciència del nostre cos i de les reaccions d’aquest en diferents situacions, els pensaments o sentiments poden crear tensió en zones concretes del nostre cos. A més, juga un paper fonamental a l’hora de generar harmonia entre individus, que com a tals, l’estenem a altres, contribuint així a aconseguir la pau i la felicitat, restaura l’equilibri i harmonia d’una ment preocupada i d’un cos en tensió, ens ajuda a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn, proporcionant-nos una visió optimista i fresca sobre la vida, actuant com un potent antídot contra els efectes de la tensió, a més d’evitar que l’estrès es arreli en nosaltres. Realment totes aquestes qualitats semblen dotar el massatge d’un poder miraculós, però l’experiència ens permet afirmar que ens ofereix molt més.
Ara sí, ens introduirem de ple en la pràctica del massatge sensitiu, dit massatge no té com a finalitat l’obtenció de resultats mèdics o fisioterapèutics, la seva funció principal és proporcionar benestar i relaxació, posant un gran èmfasi en la qualitat del tacte i la consciència sensorial , proporcionant seguretat i reconeixement al receptor. L’intercanvi de massatge amb la teva parella o fill / a es converteix en un mitjà per relaxar-se i meditar sumint-se en un ritual de comunicació.
L’emissor del massatge ha d’entendre el cos humà com una unitat física, mental, emocional i social, i a més ha d’aconseguir de manera intuïtiva que les seves mans siguin capaços de realitzar moviments subtils, rítmics, compassats i fluids, procurant que el contacte durant el massatge sigui continu i sota cap circumstància quedi interromput, fent que el receptor se senti desatès durant el massatge.
Els objectius i resultats esperats després i durant la realització d’aquest massatge són:
• reequilibri energètic
• benestar
• Distensió física i mental
• Autoconsciència de l’esquema corporal
• Augment de la sensibilitat i capacitat de percepció externa i interna
• Dotar-nos de seguretat i auto reconeixement
• Reconciliació amb nosaltres mateixos i amb l’exterior.
A més, de tots els efectes propis del massatge, com una millora de la toxicitat muscular, de la circulació sanguínia, limfàtica, etc.
Concloem fent una petita reflexió, sent el massatge una eina comunicativa per a la qual només necessitem tranquil·litat, llum tènue, un oli i a partir d’aquí, deixar que les nostres mans comencin un magnífic ball dotat de sensibilitat, cura i respecte sobre el cos de l’altre, ¿no valdria la pena treure-li el partit que es mereix?
Referències bibliogràfiques:

Harrold F. (1994) Manual de massatge. Barcelona: Cercle de lectors
Odriozola B, Mata T, Pigem J, Rosselló J. (2000) L’art del massatge. Barcelona: Integral